He llegit a la Revista “De cine” (Num. 11, Setembre 2010) un article d”Anna Petrus: “Paco Poch, un clàssic del cinema d’autor”. Oblidem, molt a sovint, que a Catalunya també tenim alguns productors que han escollit sempre el difícil camí del cinema d’autor. La figura de Poch arriba al seu esplendor amb “Inesfree” de Guerin, i no podem oblidar que va ser el descobridor de Iñaki Lacuesta amb la millor pe?lícula d’aquest director: ”Cravan versus Cravan”. Ara amb “Cara cremada”, a punt d’estrena, segueix fidel a si mateix.
En l’actualitat sense Miñarro no haurien fet moltes de les seves pel.licules directors tan interessants com Albert Serra, Wallovits, i la directora Isabel Coixet: i no oblidem que a les darreres pel·licules del “jove” centenari Oliveira, ha intervingut la productora de Miñarro. Darrerament una coproducció seva va obtenir la Palma de Cannes.
Felicito a la periodista Petrus per recordar-nos que, a Catalunya, no estem orfens de productors que s’arrisquen en pel.lícules “especials”.
Antoni Garrigós
Barcelona.
Paco Poch: un clàssic del cinema d’autor
<strong>Antoni Garrigós</strong>, de Barcelona, ens fa arribar aquesta reflexió sobre el cinema d'autor a Catalunya.
A l’amic A. Garrigós:
Crec que la seva observació es oportuna i la seua “entrada” demostra que coneix el nostre cinema i llegeix l’única revista de cinema en català. Agraït i enhorabona!
J.A. Pérez Giner