Category: Blog

La societat cultural “Amics de Pedra i Sang”, de Sant Cugat, va invitar al Conseller de Cultura a intervindre en la “tertúlia amb amics” del passat divendres. Ferran Mascarell en la seua intervenció i després en  les respostes als assistents va deixar clar, entre d’altres coses, la seva opinió personal respecte al moment actual, entre les que podem destacar les següents:

1. Moviments dels indignats. El joves estan desconcertats i “no troben el seu lloc” en el moment actual. Han nascut en l’època del benestar econòmic i ara els diuen que han de disminuir en la seua qualitat de vida. Estan aturats, en un gran percentatge, i han estudiat una especialitat que malauradament no poden exercir. Tenim unes escoles entre les millors d’Europa d’arquitectura i de cinema (l’ESCAC de Terrassa) en les que fabriquem un nombre desproporcionat de titulats amb les possibilitats de llocs de treball. La immigració, amb la sangria de talents, és una gran amenaça.

2. Creativitat com a identitat. En el pitjors moments de la nostra història, després de la desfeta de Felip V, Catalunya sense primeres matèries ni poder polític es va salvar per la inventiva cultural e industrial. En aquests moments la creativitat i la societat civil es tornarà a salvar. Va intercal·lar una frase afortunada, segons la meua opinió, perquè adquiríssim: “la vanitat de les petites coses”.

3. El perill de la contaminació cultural ja l’hem patit i l’hem superat, alternant dues o tres cultures. Curiosament en el segle XVII ja s’alternava el català amb el francès i el castellà. La lectura i l’edició de les tres llengües era un fet normal. El conseller és optimista amb el futur multicultural de Catalunya.

4. Catalunya no és només Barcelona. L’ajuntament de Barcelona té, més o menys 90 quilòmetres quadrats i amb tota l’àrea metropolitana inclosa no supera els 600 quilòmetres (més o menys els que abarca  l’ajuntament de Madrid). El nostre futur està en la Catalunya de les Ciutats.

5. Va aclarir que era home d’esquerres, però que va acceptar el càrrec, com a “independent”, perquè pensava que podia fer una tasca important, malgrat el modest pressupost assignat a Cultura.

6. El descrèdit dels polítics. Va defensar els polítics que agafen els càrrecs per fer país i aconseguir millores socials, que existeixen i n’hi ha prou. Va confessar que els anys que va dedicar, com un parèntesi, al treball en l’empresa privada se sentia més còmode, perquè amb els càrrecs públics adquireixes més responsabilitat que a vegades desemboca en una certa angoixa.

Ahir dimarts, Josep Gifreu, catedràtic de comunicació de la Universitat Pompeu Fabra va presentar, acompanyat d’Enrique González Macho i de Judith Colell, president i vicepresidenta de l’Academia de Cine d’Espanya, dos llibres de “Documenta Universitària” de l’OBSERVATORI DE L’AUDIOVISUAL a Catalunya:

1. “Producció cinematogràfica a Catalunya. Trets i dimensions”. És un estudi, acurat i molt documentat, de Carles José i Solsona. L’autor des de fa molt anys ens té acostumats a un seriós estudi sobre la realitat del nostre cinema.

2. “La producció audiovisual a Catalunya. 2008-2009” de varis autors recopilats per Josep Guifreu i Joan Maria Cobrell. Les fonts del llibre han estat la web de l’observatori acompanyades d’un annex “punts de vista” en que estan recollides les opinions, entre d’altres, de Lluís Miñarro (productor), Mònica Terribas (directora de TV3), Antoni D’Ocon (productor d’animació) i Jaime Rosales (director).

Després de la presentació dels llibres va tenir lloc una taula rodona amb la presencia, entre d’altres, de productors com en Jaume Roures de MediaPro, en Felix Riera, director de l’ICIC, el mateix González Macho (ara com a distribuïdor i exhibidor) i el Sr. Tous, responsable de Filmin (serveis legals d’Internet).

A la taula rodona es va acabar parlant del perill dels “lladres”, com els va qualificar el Sr. González Macho, que faciliten descarregues il·legals (el qualificatiu de “pirates” no el mereixen, perquè no deixa de tenir un aire de romanticisme). Després d’un intercanvi d’opinions es va concloure que son molt poques les possibilitats que tenen de sobreviure el cinema, la televisió de qualitat , el llibre… davant del repte il·legal, unit a uns còmplices potents com son les companyies de telefonia i els servidors internacionals de l’Internet.

Avui Salvador Llopart a La Vanguardia en un article titulat “Pà contra Torrente” fa una extensa referencia a la taula rodona.

1. X-MEN: FIRST CLASS, de Matthew Vaughn, ha batut els records de recaptació i la crítica, en general , l’ha tractat molt bé. La produeix per a la FOX Bryan Singer, director dels dos primers X-MEN.

2. Es va presentar a Los Angeles ATTACK THE BLOCK, una comèdia de ciència ficció dirigida per Joe Cornish. Malgrat  el controlat pressupost de la producció (uns sis milions d’euros) s’espera que sigui un “èxit  sorpresa” després de la seva acollida triomfal al festival d’Austin. Estranys extraterrestres estan incorporats a l’argument.

3. S’espera l’estrena de REC 3: GENESIS, la pel·lícula de Paco Plaza, per a Filmax. El director, en les seves entrevistes, es limita http://www.phpaide.com/download.php?langue=fr&id=12 a dir que “hi haurà zombis”.

4. Jaume Collet Serra, el realitzador català que ha triomfat en tot el món amb UNKNOWN (SIN IDENTIDAD), gestiona la nova productora Ombra Films dedicada especialment al cinema de terror i acció. La primera producció d’aquesta empresa serà MINDSCAPE, rodada en anglès per Jorge Dorado, que amb aquest títol aborda la seva òpera prima.

5. S’ha iniciat  el rodatge de XP3D que serà la primera pel·lícula espanyola de terror en 3D.

6. En DVD ens arriba una edició  de DEVIL (LA TRAMPA DEL MAL), de John Erick Dowdle, del que recordarem les claustrofòbiques  escenes de quatre persones tancades en un ascensor amb el propi Satanàs en persona.

El ciutadà Jaume Roures, propietari de MediaPro, després de coproduir la seua tercera pel·lícula amb Woody Allen dirigeix aquestes frases als “joves emprenedors”: «Mai dono consells, ni als meus fills, el més important es tenir consciència de que la gent normal, treballant seriosament i tenint idees, pot desenvolupar projectes importants». En la mateixa entrevista afirma que produirà, més films amb Woody Allen. DE CINE, núm. 19.

Diego Galan, a El Pais del 10 de juny, a?ludeix a una magnífica entrevista de Ernesto J. Pastor al director Angelino Fons «se vio obligado a realizar películas alimenticias que no lograron tener interés y tiró la toalla. Me separé de todo, de mi matrimonio , de mis amigos, de mis posibles enemigos, e hice ejercicios para perder la memoria, en un intento de olvidar muchas cosas, si no todas, dándo palos de ciego que siempre daban en el agua y me salpicaban hasta que me mojé del todo en el mar». Angelino Fons, que va morir recentment, havia treballar per a televisió i havia deixat notables pel·lícules, entre elles LA BUSCA i FORTUNADA Y JACINTA.

Oscar Parra a Imágenes de Actualidad: «Vamos a tener el honor de vernos iluminados por al presencia de Doña Sara Montiel en el set, en lo que promete ser una experiencia que a buen seguro yo no olvidaré jamás en mi vida. A estas alturas, Sara es un poquito de todos, esta inserta en nuestro subconsciente colectivo, es arte en estado puro y, por encima de todo, es una mujer sensible, comprensiva, amable y bella». Parra és el realitzador d’ABRAZAME, una comedia protagonitzada per Sara Montiel.

El amigo Semprún nos ha dejado. Trabajé con él en: “Las rutas del Sur” de Losey, que no salió “perfecta”, pero guardo gratos recuerdos de sus otros films, de sus libros y de sus conversaciones, en Calafell y Barcelona, acompañados siempre de Muñoz Suay. Merece nuestro respetuoso recuerdo.

Del ambiente de Las Ramblas de Barcelona decía que era mejor que su querido Boulevard de Saint-Germain. Tenía razón porque aquellos años fueron los más divertidos, revolucionarios y libres de nuestra ciudad.

El passat dijous un curtcircuit va provocar un incendi als Cinemes Mélies del carrer Villarroel. En 45 minuts els bombers van apagar l’incendi i els espectadors i els empleats del local no van patir danys. Una  cabina va quedar inútil i les obres de reparació sembla que trigaran tres mesos.

Aquests cinemes, amb una clara vocació cultural, projectaven pel.lícules en versió original i donaven molt petits rendiments però el propietari, el guionista, director i productor, Carles Balagué, els manté pel seu amor al cinema. En varies ocasions va declarar que el tancament era imminent, però el local ha seguit viu fins ara. Esperem que l’incendi no provoqui la mort d’aquest racó del bon cinema.

Endavant Carles i Marta Rañé! Vosaltres sou forts i superareu la desgràcia. Us desitjo de tot cor una nova apertura del vostre local.

L’amic DOMÈNEC FONT, catedràtic de la Pompeu Fabra, historiador i cineasta, ens ha deixat.

Demà dimecres, a les 3.45 p.m. ens acomiadarem d’ell al Tanatori de Les Corts.
Barcelona, 17 maig 2011.
J.A. Pérez Giner

Injustificada la presencia de ayer, ante el Juez de Vilanova i la Geltrú, de Angel Sala, Director del Festival de Sitges.

Ha necesitado mostrar el “making of” para que el Juez comprobara que no habían intervenido niños reales (sino muñecos) en las escenas escabrosas.

Al Sr. Salas, que no es ni el Director, ni el Productor del film, le llegó una película, A SERBIAN FILM, que ya se había pasado en varios festivales, entre ellos Cannes.

Avisó, antes de la proyección, de la temática del film y no permitió la entrada de menores.

¿De qué se le acusa? Luego de Sitges ha pasado por varios Festivales sin problemas.

¡INCREIBLE!

NO TENGAS MIEDO és la nova pel·lícula del director navarrès Montxo Armendáriz, que torna a dirigir després de sis anys de silenci creatiu.

Nuria Vidal diu al “Time Out” que «ha tornat per quedar-se» i classifica el film amb quatre estrelles.

Les mateixes estrelles els crítics de ARA.CAT otorguen a l’obra d’Armendáriz.

A “El País”, Carlos Boyero escriu: «en NO TENGAS MIEDO afronta el mayor de los riesgos. Se atreve a hablar de algo que provoca rechazo, terror y asco en cualquier mente y espiritu que albergue un mínimo de salud». Habla de la pederastía, la perversión más abyecta… y teme que «el público rechaze por principio ser testigos de un argumento tan ingrato. Sería lamentable que eso ocurriera. Armendáriz ha logrado una película notable, profunda y terrible…»

En les seues declaracions el director reconeix «que no ha fet aquesta pel.lícula perquè el públic s’ho passes bé. L’he fet per remoure consciencies».

Paula Ponga a “Fotogramas” diu: «Armendáriz pone el foco en un tema tran vidrioso como tabú; los abusos sexuales infantiles por familiares y amigos. La cinta ofrece su primer portagonista a Michele Jenner y apunta el camino: NO AL MIEDO».

Benvingut Armendáriz, de nou, al nostre cinema. I no triguis tant en fer una nova pel.lícula.