La societat cultural \u201cAmics de Pedra i Sang\u201d, de Sant Cugat, va invitar al Conseller de Cultura a intervindre en la \u201ctert\u00falia amb amics\u201d del passat divendres. Ferran Mascarell en la seua intervenci\u00f3\u00a0i despr\u00e9s en\u00a0 les respostes als assistents va deixar clar, entre d\u2019altres coses,\u00a0la seva opini\u00f3 personal respecte al moment actual,\u00a0entre les que podem\u00a0destacar les seg\u00fcents:<\/p>\n
1. Moviments dels indignats. El joves estan desconcertats i \u201cno troben el seu lloc\u201d en el moment actual.\u00a0Han nascut en l\u2019\u00e8poca del benestar econ\u00f2mic i ara els diuen que han de disminuir en la seua qualitat de vida. Estan aturats,\u00a0en un gran percentatge,\u00a0i han estudiat una especialitat que malauradament no poden exercir. Tenim unes escoles entre les millors d\u2019Europa d\u2019arquitectura i de cinema\u00a0(l\u2019ESCAC de Terrassa) en les que fabriquem un nombre desproporcionat de titulats amb les possibilitats de llocs de treball. La immigraci\u00f3, amb la sangria de talents,\u00a0\u00e9s una gran amena\u00e7a.<\/p>\n
2. Creativitat com a identitat. En el pitjors moments de la nostra hist\u00f2ria, despr\u00e9s de la desfeta de Felip V, Catalunya sense primeres mat\u00e8ries\u00a0ni poder pol\u00edtic es va salvar per la inventiva cultural e industrial. En aquests moments la creativitat\u00a0i la societat civil es tornar\u00e0 a salvar. Va intercal\u00b7lar una frase afortunada,\u00a0segons la meua opini\u00f3, perqu\u00e8 adquir\u00edssim: \u201cla vanitat de les petites coses\u201d.<\/p>\n
3. El perill de la contaminaci\u00f3 cultural ja l\u2019hem patit i l\u2019hem superat, alternant dues o tres cultures. Curiosament en el segle XVII ja s\u2019alternava el catal\u00e0 amb el franc\u00e8s i el castell\u00e0. La lectura i l\u2019edici\u00f3 de les tres lleng\u00fces era un fet normal. El conseller \u00e9s optimista amb el futur multicultural de Catalunya.<\/p>\n
4. Catalunya no \u00e9s nom\u00e9s Barcelona.\u00a0L\u2019ajuntament de Barcelona t\u00e9, m\u00e9s o menys 90 quil\u00f2metres quadrats i amb tota l\u2019\u00e0rea metropolitana inclosa no supera els 600 quil\u00f2metres (m\u00e9s o menys els que abarca\u00a0 l\u2019ajuntament de Madrid). El nostre futur est\u00e0 en la Catalunya de les Ciutats.<\/p>\n
5.\u00a0Va aclarir que era home d\u2019esquerres, per\u00f2 que va acceptar el c\u00e0rrec, com a \u201cindependent\u201d, perqu\u00e8 pensava que podia fer una tasca important, malgrat el modest pressupost assignat a Cultura.<\/p>\n
6. El descr\u00e8dit dels pol\u00edtics. Va defensar els pol\u00edtics que agafen els c\u00e0rrecs per fer pa\u00eds i aconseguir millores socials, que existeixen i n\u2019hi ha prou. Va confessar que els anys que va dedicar, com un par\u00e8ntesi, al treball en l\u2019empresa privada se sentia m\u00e9s c\u00f2mode, perqu\u00e8 amb els c\u00e0rrecs p\u00fablics\u00a0adquireixes m\u00e9s responsabilitat que a vegades desemboca\u00a0en una certa angoixa.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"