A continuaci\u00f3 trobareu el text complet de la confer\u00e8ncia que Josep Anton P\u00e9rez Giner va pronunciar en el curs \u201cLa Narrativa: Cinema i Literatura\u201d, celebrat del 17 de setembre al 4 d\u2019octubre de 1985 al Centre Cultural de la Caixa de Pensions a Barcelona.<\/p>\n
per Josep Ant\u00f3n P\u00e9rez Giner<\/strong><\/p>\n Intentar\u00e9 aclarir quines s\u00f3n les claus per a l\u2019elecci\u00f3 d\u2019una obra liter\u00e0ria que pugui servir de base a un gui\u00f3 cinematogr\u00e0fic.<\/p>\n Sembla normal que quan un productor o un director, o els dos conjuntament, parlen amb un autor per adaptar la seva obra liter\u00e0ria al cinema, ho fan perqu\u00e8 han vist en l\u2019obra uns valors f\u00e0cilment adaptables al cel\u00b7luloide. Altres cops seria un autor auda\u00e7 qui voldria, a trav\u00e9s d\u2019efectes especials, interpretaci\u00f3 d\u2019actors i clima fotogr\u00e0fic espec\u00edfic, aconseguir de traslladar a imatges els sentiments i els estats d\u2019\u00e0nim de personatges, en obres aparentment intimistes i no f\u00e0cilment adaptables al cel\u00b7luloide. Aquest tipus d\u2019elecci\u00f3 podr\u00edem anomenar-la professional, l\u00f2gica i correcta. Afortunadament es donen casos d\u2019aquests, per\u00f2 en la major part, com quasi sempre en el cinema i com en qualsevol operaci\u00f3 on es juguen milions, les raons no s\u00f3n pures sin\u00f3 plenes de motius mercantilistes i de lucre.<\/p>\n \u00abEls films rusos estan sobreestimats. Hi ha massa educaci\u00f3 en els cel\u00b7luloides estrangers. Els americans no van al cinema a ser educats. Quan volen que se\u2019ls eduqui van a les escoles.\u00bb Aquesta frase pronunciada per Samuel Goldwin l\u2019any 1932, defineix l\u2019esperit de les grans companyies americanes, les conegudes internacionalment com les \u00abmajor companies\u00bb, i que formen part de la Motion Pictures. Jack Valenti, el seu president, mantenint aquest criteri ha estat condecorat pel Sr. Jack Lang, ministre de Cultura del Govern socialista franc\u00e8s al darrer Festival de Cannes. Monssieur Lang ha dit reiteradament que el colonialisme nord-americ\u00e0 \u00e9s l\u2019enemic de les cinematografies nacionals. L\u2019any 1932, Goldwin parlava del cinema sovi\u00e8tic que estava socialitzat. Ara podria parlar de molts altres cinemes que estan dirigits o controlats per ajuts i subvencions estatals.<\/p>\n La situaci\u00f3 del cinema al 1985 \u00e9s totalment diferent del 1932, del 1940 i tamb\u00e9 del 1980, per\u00f2 el predomini americ\u00e0 en el mercat mundial \u00e9s pr\u00e0cticament el mateix. No tan sols dominen el seu propi territori, sin\u00f3 que les seves produccions cobreixen tamb\u00e9 m\u00e9s del 50 % de les recaptacions cinematogr\u00e0fiques, en estats amb forta cinematografia com It\u00e0lia i Espanya. A Fran\u00e7a, fins i tot, cobreixen m\u00e9s del 40 %, malgrat la forta recuperaci\u00f3 del cinema franc\u00e8s dels darrers anys. Un examen de les estad\u00edstiques ens descobreix que a cada pa\u00eds hi ha el cinema americ\u00e0 i el propi, si existeix; per\u00f2 l\u2019exportaci\u00f3 de les cinematografies, amb l\u2019excepci\u00f3 de Nord-am\u00e8rica, no compta pr\u00e0cticament a nivells estad\u00edstics. A Fran\u00e7a el p\u00fablic veu el cinema nord-americ\u00e0 i el franc\u00e8s, a Espanya el nord-americ\u00e0 i l\u2019espanyol, a l\u2019\u00cdndia el nord-americ\u00e0 i l\u2019hind\u00fa, i aix\u00ed a la totalitat del m\u00f3n on existeix llibertat de mercat. Les mesures proteccionistes com la quota de pantalla (obligaci\u00f3 d\u2019un n\u00famero determinat de dies de pel\u00b7l\u00edcules nacionals; a Espanya un dia de pel\u00b7l\u00edcules nacionals per tres d\u2019estrangeres), frenen la importaci\u00f3 de pel\u00b7l\u00edcules de tercers pa\u00efsos. Per\u00f2 els americans sempre dominen tots els mercats.<\/p>\n En defensa de la creaci\u00f3 de cinemes nacionals i amb la il\u00b7lusi\u00f3 que sigui exportable, meta cada cop m\u00e9s dif\u00edcil, apareixen la socialitzaci\u00f3 del cinema o les proteccions oficials. L\u2019aparici\u00f3 de la TV, el v\u00eddeo i el cap de setmana han convertit la inversi\u00f3 del cinema, d\u2019una inversi\u00f3 amb risc en una inversi\u00f3 destinada a p\u00e8rdues segures si no exist\u00eds protecci\u00f3 oficial. Per\u00f2, el cinema estatal i el dirigisme no donen llibertat, sin\u00f3 tot el contrari. El productor educa al p\u00fablic exactament com l\u2019Estat vol educar-lo, i envia el missatge que l\u2019Estat vol enviar. Cinema independent? Tan sols en el cas d\u2019autors que o b\u00e9 aconsegueixen autofinan\u00e7ar-se o b\u00e9 troben un productor que actua m\u00e9s com a mecenas que com a empresari.<\/p>\n Aquesta introducci\u00f3 la crec necess\u00e0ria per a comprendre una mica la mec\u00e0nica de les empreses productores quan escullen obres liter\u00e0ries i les porten al cinema. Els motius s\u00f3n normalment o d\u2019\u00edndole comercial o d\u2019\u00edndole pol\u00edtica. El productor, en la majoria dels casos, en escollir una obra liter\u00e0ria, o pensa en el p\u00fablic o pensa en l\u2019Estat que li donar\u00e0 la subvenci\u00f3. Al nostre pa\u00eds, durant 40 anys, s\u2019ha vist molt dar i no cal donar-ne exemples. Ara, des de fa un any, torna a ser evident en dos fronts: l\u2019estatal i l\u2019auton\u00f2mic. Fer avui dia una pel\u00b7l\u00edcula, que agradi al Govern socialista i al Govern basc, tindr\u00e0 tant la seguretat de dues subvencions com d\u2019una venda a TVE o a EUSKAL TELEBISTA, i pr\u00e0cticament la pel\u00b7l\u00edcula estar\u00e0 amortitzada, en aquest cas, abans de filmar-la. El productor tracta tamb\u00e9 de comptar amb el p\u00fablic encara que, com s\u2019est\u00e0 demostrant moltes vegades, s\u00f3n incompatibles els criteris selectius de l\u2019Administraci\u00f3 amb el gust majoritari del p\u00fablic. Ja suposo que Goldwin se sentia molt m\u00e9s lliure fent pel\u00b7l\u00edcules per al p\u00fablic americ\u00e0, que gran part dels productors actuals pensant d\u2019agradar al ministre o al conseller de Cultura.<\/p>\n A Catalunya no existeix subvenci\u00f3 a fons perdut de la Generalitat i el nostre cinema va perdent pes espec\u00edfic dins de la producci\u00f3 estatal. En canvi, Euskadi, sense cinema fa quatre anys, figura com la naci\u00f3 m\u00e9s desitjada pels productors de l\u2019Estat per fer les seves pel\u00b7l\u00edcules. Est\u00e0 clar que la desaparici\u00f3 del risc i la socialitzaci\u00f3 semblen ser el futur de les cinematografies petites.<\/p>\n Quedi clar que jo no estic en contra de les subvencions que com ja he dit s\u00f3n necess\u00e0ries, ni ning\u00fa que estimi el cinema pot estar-ne en contra. Les subvencions han d\u2019existir, per\u00f2 indiscriminades, conservant la llibertat de creaci\u00f3. Si exemples com el del \u00abRei Ubu\u00bb, ridiculitzant el president d\u2019una Generalitat que subvencionava l\u2019obra teatral, es donessin m\u00e9s sovint, benvingudes les subvencions. Les mesures de desgravaci\u00f3 fiscal establertes al Canad\u00e0, It\u00e0lia i encara m\u00e9s a Fran\u00e7a, s\u00f3n exponents d\u2019ajut indiscriminat sense necessitat de Juntes de Valoraci\u00f3 o Qualificaci\u00f3.<\/p>\n Per tant, fent un resum a l\u2019hora d\u2019escollir un tema o una obra liter\u00e0ria, la situaci\u00f3 \u00e9s totalment desigual als quatre tipus de pa\u00efsos seg\u00fcents:<\/p>\n 1.EEUU de Nord-am\u00e8rica, un cas excepcional i \u00fanic. Els seus productors pensen tan sols en el p\u00fablic, i el p\u00fablic en el sentit m\u00e9s ampli: el p\u00fablic nord-americ\u00e0 que veur\u00e0 el film al cinema, el p\u00fablic nord-americ\u00e0 que el veur\u00e0 despr\u00e9s a TV o en v\u00eddeo i el p\u00fablic internacional que el veur\u00e0 en qualsevol dels tres sistemes d\u2019exhibici\u00f3 existents.<\/p>\n 2.Pa\u00efsos amb un p\u00fablic que pot amortitzar per ell mateix un producte en la majoria dels casos de baix cost. Cas de l\u2019\u00cdndia per exemple. El productor com el nord-americ\u00e0 pensa tan sols en el p\u00fablic, per\u00f2 en aquest cas tan sols en el p\u00fablic propi i no en l\u2019internacional.<\/p>\n 3.Pa\u00efsos de cinema estatal com els socialistes. El productor pensa en la Comissi\u00f3 Estatal que d\u00f3na llum verda al projecte.<\/p>\n 4.Pa\u00efsos amb mesures proteccionistes i de subvencions com \u00e9s el cas d\u2019Alemanya, It\u00e0lia, Fran\u00e7a i Espanya.<\/p>\n El productor intenta d\u2019aconseguir el benepl\u00e0cit de l\u2019Administraci\u00f3 i del p\u00fablic, i en cas de dubte, pensa m\u00e9s en l\u2019Estat que en el p\u00fablic.<\/p>\n \u00daltimament, i despr\u00e9s veurem com \u00e9s una mica conseq\u00fc\u00e8ncia de l\u2019exposici\u00f3 anterior, hem vist com les obres liter\u00e0ries preexistents han incrementat el percentatge dintre dels projectes cinematogr\u00e0fics. Sembla que es torna als or\u00edgens del cinema, on la majoria de pel\u00b7l\u00edcules eren filmacions de novel\u00b7les o obres teatrals. Per\u00f2 no \u00e9s veritat. No es tracta d\u2019unes reproduccions ni tan sols respectuoses. En la majoria dels casos l\u2019obra tan sols serveix com a inspiraci\u00f3 tem\u00e0tica.<\/p>\n Si repassem les estrenes de 1984 a Espanya, ens trobarem amb 29 pel\u00b7l\u00edcules basades en novel\u00b7les, 3 en obres teatrals i 1 en un c\u00f2mic. En total 33. Hi ha pel\u00b7l\u00edcules de tota mena, i hi ha molts directors, dels anomenats autors, com Francesco Rossi, Mario Camus, Robert Bresson, Coppola, John Huston, Wadja, Chavarri, Marco Ferreri…, que no han fet servir un gui\u00f3 original.<\/p>\n Si controlem la producci\u00f3 de l\u2019Estat espanyol trobem 12 pel\u00b7l\u00edcules a 1982, 7 pel\u00b7l\u00edcules a 1983 i 8 pel\u00b7l\u00edcules a 1984 basades en obres liter\u00e0ries preexistents.<\/p>\n El cinema torna a dependre de la literatura com en un principi? Han desaparegut els creadors cinematogr\u00e0fics de guions originals? No ha crec. Les raons s\u00f3n empresarials i anem a examinar-les:<\/p>\n 1.El productor, sobretot a les cinematografies petites i amb raqu\u00edtiques estructures industrials, com \u00e9s el cas espanyol, pensa molt en les primeres despeses. L\u2019enc\u00e0rrec d\u2019un gui\u00f3 suposa un risc i un acte de fe en un escriptor, perqu\u00e8 mai se sap ben b\u00e9 el resultat. En adquirir una obra liter\u00e0ria, el productor t\u00e9 una idea aproximada del gui\u00f3 que sortir\u00e0.<\/p>\n 2.El p\u00fablic cada cap assisteix m\u00e9s al cinema a veure pel\u00b7l\u00edcules, principalment les nacionals, per motius extra-cinematogr\u00e0fics. No entra a la sala per la qualitat de la pel\u00b7l\u00edcula ni tanmateix pel nom del director o dels actors. El seu motiu d\u2019assist\u00e8ncia \u00e9s principalment el tema. Exemples nombrosos els tenim en la majoria dels \u00e8xits populars de Ozores com Todos al suelo, Que vienen los socialistas, El divorcio que llega.., o de Rafael Gil en Al tercer a\u00f1o resucit\u00f3, per parlar de dos directors que cerquen al p\u00fablic de dretes. Tamb\u00e9 a l\u2019esquerra, \u00e8xits com El caso Almer\u00eda, La Mu\u00a1er del Ministro, El Pico, La muerte de Mikel…, s\u00f3n exemples clar\u00edssims. El p\u00fablic es troba identificat amb els personatges i amb la defensa del temes tab\u00fas com la corrupci\u00f3 de la Gu\u00e0rdia Civil, la defensa del homosexual, el gran negoci mafi\u00f3s de la droga… Les televisions espanyola i auton\u00f2miques, amb el seu conservadorisme, ajuden molt a aquest tipus de cinema, no fent-li molta compet\u00e8ncia a la petita pantalla.<\/p>\n Un d\u2019aquests motius extra-cinematogr\u00e0fics potser el t\u00edtol d\u2019una obra d\u2019\u00e8xit al teatre o d\u2019una novel\u00b7la, i les possibilitats de promoci\u00f3 que aquest fet genera.<\/p>\n L\u2019ideal, per als homes que estimen el cinema, seria que l\u2019est\u00e8tica i la t\u00e8cnica espec\u00edficament cinematogr\u00e0fica fossin els motius fonamentals per captar espectadors. Dissortadament, no s\u2019ha aconseguit mai aquest plantejament. I ara encara \u00e9s m\u00e9s dif\u00edcil, perqu\u00e8 la televisi\u00f3 est\u00e0 acostumant cada dia m\u00e9s a convertir en passiu l\u2019espectador, en contra dels intents dels autors cinematogr\u00e0fics per aconseguir que els espectadors participin, aportant les seves idees. Les minories que van al cinema amb il\u00b7lusi\u00f3 de participaci\u00f3, no justifiquen dissortadament les inversions ni del m\u00e9s baix pressupost. Per altra part, tampoc els estats, i espec\u00edficament l\u2019espanyol, no semblen disposats a subvencionar aquest tipus de cinema.<\/p>\n Quan s\u2019escullen obres de prestigi es pensa en proteccions de l\u2019Administraci\u00f3 i prebendes a TV. Aix\u00ed es converteixen en projectes cinematogr\u00e0fics La placa del Diamant de Merc\u00e9 Rodoreda, Bearn de Villalonga, Los santos inocentes de Delibes, La colmena de Cela, Carmen de Bizet i Merim\u00e9e, \u00daltimas tardes con Teresa de Mars\u00e9, Valentina i Cr\u00f3nica del Alba de Sender i les darreres produccions: R\u00e9quiem por un campesino espa\u00f1ol tamb\u00e9 de Sender, Extramuros de Fern\u00e1ndez Santos, la sarsuela La corte del Fara\u00f3n, l\u2019\u00f2pera de Berg: Lulu, Otra vuelta de tuerca de Henry James, Tiempo de silencio de Mart\u00ednez Santos.<\/p>\n Resultats: totes aquestes pel\u00b7l\u00edcules han estat qualificades d\u2019especial qualitat, la majoria han estat subvencionades pel Ministeri de Cultura, algunes pel Govern basc, una pel Consell Balear, una premiada amb cinc milions de pessetes per la Generalitat, quasi totes venudes a TVE, una a EUSKAL TELEBISTA i un altra a TV3. Alguns projectes, per acumulaci\u00f3 de subvencions, han cobert el 90 % del cost abans de l\u2019estrena comercial.<\/p>\n En altres ocasions l\u2019\u00e8xit de p\u00fablic, que, com queda clar, tamb\u00e9 era un valor acumulatiu en la majoria dels t\u00edtols anomenats abans, ha estat el principal motiu. Era dif\u00edcil de creure que Las bicicletas son para el verano no tingu\u00e9s un p\u00fablic cinematogr\u00e0fic despr\u00e9s del seu \u00e8xit teatral en primer lloc a Madrid. I aix\u00ed va ser. En aquesta obra, crec jo, tamb\u00e9 existien altres elements. Una obra de Fern\u00e1n G\u00f3mez, no de Vizca\u00edno Casas, que parlava d\u2019assassinats i injust\u00edcies a la zona republicana, podia guanyar-se un p\u00fablic de dretes, que en els \u00faltims anys no podia veure m\u00e9s que visions m\u00e9s o menys parcialistes d\u2019escriptors d\u2019esquerra sobre la guerra civil. El nom de Fern\u00e1n G\u00f3mez faria que tampoc faltessin els liberals a la sala cinematogr\u00e0fica.<\/p>\n Altres cops hi ha inter\u00e8s que temes tab\u00fas o arguments cr\u00edtics puguin arribar al p\u00fablic santificats pel prestigi literari. Ja a l\u2019\u00e8poca del franquisme, un dels m\u00e9s grans \u00e8xits comercials, El libro del buen amor, va poder burlar la censura amb el prestigi del Arcipreste de Hita. Al 1982, encara que els resultats fossin desastrosos, dues pel\u00b7l\u00edcules er\u00f2tiques: una coproducci\u00f3 hispano-francesa basada en Otello de Shakespeare, i una coproducci\u00f3 hispano-nord-americana, el 1983, Black Venus, basada en Honor\u00e9 de Balzac.<\/p>\n A nivell d\u2019experi\u00e8ncia pr\u00f2pia jo vaig veure clar que en adquirir els drets de La muchacha de las bragas de oro, un tab\u00fa com l\u2019incest que ni l\u2019extrema esquerra s\u2019ha atrevit a demanar la seva legalitzaci\u00f3, tan sols podria tenir una acollida nombrosa de p\u00fablic si anava dintre d\u2019un Premi Planeta. Vaig encertar amb el p\u00fablic per\u00f2 no amb l\u2019Administraci\u00f3, perqu\u00e8 encara que la Junta de Valoraci\u00f3 del Ministeri de Cultura la va qualificar Especial Qualitat, el director general de Cinematografia, Mat\u00edas Vall\u00e9s, la va vetar com era la seva obligaci\u00f3. Hi ha altres novel\u00b7les com les de V\u00e1zquez Figueroa, que arriben al cinema (s\u00f3n ja cinc), pel seu \u00e8xit, segons diuen, de venda.<\/p>\n I hi ha casos, pocs, en qu\u00e8 l\u2019autor no necessita el prestigi de l\u2019obra, ja que el t\u00e9 pels altres motius, ha escollit el t\u00edtol simplement perqu\u00e8 li agrada. Aquest \u00e9s per exemple el cas de El Sur, en qu\u00e8 Erice i Querejeta varen agafar una narraci\u00f3 de Adelaida Garc\u00eda Morales.<\/p>\n Resumint podr\u00edem dir que, gaireb\u00e9 sempre, les raons per escollir una obra s\u00f3n una d\u2019aquestes, o una combinaci\u00f3:<\/p>\n a)Tenir ja un p\u00fablic assegurat. El mateix que va donar el seu vist plau a l\u2019obra liter\u00e0ria.<\/p>\n b)Aprofitar la promoci\u00f3 ja feta d\u2019un t\u00edtol.<\/p>\n c)Una tem\u00e0tica crua que el p\u00fablic en general acceptar\u00e0, tan sols si va avalada per una obra liter\u00e0ria de prestigi.<\/p>\n d)El prestigi preexistent que assegurar\u00e0 una subvenci\u00f3 estatal.<\/p>\n e)Tamb\u00e9 influir\u00e0 en l\u2019elecci\u00f3 el preu de l\u2019obra, i podem comprovar com s\u2019han fet una darrera d\u2019una altra, cinc versions de Carmen (que jo conegui), els dotze mesos despr\u00e9s de caducar els drets d\u2019autor.<\/p>\n En triar el productor algunes obres que tinguin inter\u00e8s per les raons exposades, escollir\u00e0 aquella que cregui millor o m\u00e9s cinematogr\u00e0fica. \u00c9s l\u2019\u00fanic moment en qu\u00e8 actua com a veritable productor cinematogr\u00e0fic i no com a botiguer.<\/p>\n \u00c9s possible que dintre d\u2019uns anys, amb la necess\u00e0ria reestructuraci\u00f3 industrial i amb l\u2019acord inevitable entre televisi\u00f3, v\u00eddeo i cinema, els productors sense el temor dels costos, quasi impossibles d\u2019amortitzar, tornin a pensar en el cinema com un art independent, i en escollir obres liter\u00e0ries, pensen m\u00e9s en el valor art\u00edstic que en els altres conjunturals. Voldria acabar amb aquest acte de fe: en un futur on el cinema torni a ser cinema el p\u00fablic vagi a les sales pensant en veure pel\u00b7l\u00edcules i no per altres motius.<\/p>\n Per arribar a aquest final feli\u00e7 ens falten productors joves, una nova generaci\u00f3 amb preparaci\u00f3 cinematogr\u00e0fica des de les escoles i una Administraci\u00f3 que faci pol\u00edtica cinematogr\u00e0fica i no la seva pol\u00edtica a trav\u00e9s del cinema.
\n<\/strong><\/p>\n
\n