![\"\"](\"\/prensa\/logo_eltemps.gif\" "\\"El"){kind=logo}
<\/p>\n<\/p>\n
Carles C\u00f2dol – <\/strong>Semanario El Temps. 4 – 10 Mayo 2004.<\/strong> Llegir en PDF.<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"![\"\"](\"\/prensa\/eltemps1.jpg\")
<\/a><\/p>\n“El Productor<\/strong> d\u2019ara gestiona prebendes i suvencions”<\/h3>\n
\nJosep Anton P\u00e9rez Giner (Val\u00e8ncia, 1934) t\u00e9 a la seva esquena una llarga traject\u00f2ria de m\u00e9s de cinquanta anys com a productor de cinema, tasca que se li ha reconegut amb diversos premis. Ha fundat m\u00e9s de cinc productores,i ha estat president de l\u2019Agrupaci\u00f3 de Productors de Catalunya. Ara, la Fimoteca de la Generalitat de Catalunya li dedica una retrospectiva.<\/p>\n
\n<\/a>
\nAmb disset anys, i mentre estudiava dret i professorat mercantil a Madrid, Josep Anton P\u00e9rez Giner comen\u00e7\u00e0 a treballar en el cinema. Al setembre complir\u00e0 el setant\u00e8 aniversari i en fa cinquanta-dos com a productor, primer a Madrid i des del 1972 a Barcelona. Ha treballat en m\u00e9s de cent t\u00edtols, dels quals se\u2019n sent responsable d\u2019una vuitantena; una col\u00b7lecci\u00f3 for\u00e7a ecl\u00e8ctica, per\u00f2 amb obres tan emblem\u00e0tiques com La quinta del porro (1980), La vieja memoria (1978), Companys, proc\u00e9s a Catalunya (1979), El Pico (1982), L\u2019escot (1987), Latino Bar (1991) o Mones com la Becky (1999).
\n\u2014Heu rebut un parell d\u2019homenatges en poc m\u00e9s d\u2019un mes: els premis Tirant i el de la Filmoteca de Catalunya. Qu\u00e8 en penseu, d\u2019aquests actes?
\n\u2014Suposo que pensen que est\u00e0s a punt de morir-te i que no estaran a temps de fer-te un homenatge en vida. Per\u00f2 b\u00e9, ho agraeixo i ho faig amb molt de gust.<\/strong>
\n\u2014Com va ser l\u2019homenatge que us van fer a Val\u00e8ncia, la vostra ciutat natal, ara fa poc m\u00e9s d\u2019un mes?
\n\u2014Crec sincerament que l\u2019homenatge que em van fer \u00e9s insuperable, m\u2019agradaria destacar-ho. Em va sorprendre el caliu que va tenir, va ser molt gratificant.A m\u00e9s, tot i que no hi he treballat gaire, a Val\u00e8ncia, hi he mantingut el contacte. Per aix\u00f2 una de les pel\u00b7l\u00edcules que vaig triar per als premis Tirant va ser La nova can\u00e7\u00f3 (Francesc Bellmunt, 1976), rodada a Val\u00e8ncia i que compta amb la participaci\u00f3 dels c\u00e8lebres Joan Fuster, Vicen\u00e7 Ventura o el grup Al Tall.<\/strong>
\n\u2014Quin ambient s\u2019hi respirava?
\n\u2014Dins la sala, el Bloc, la Carme Alborch, l\u2019Eliseu Climent i tants altres constitu\u00efen una illa de \u201cvalenciania\u201d clara i neta. Ara b\u00e9, nom\u00e9s sortir de l\u2019IVAM ja es notava la pres\u00e8ncia de Zaplana, tot i que no hi era en persona. \u00c9s a dir, hi havia les dues Val\u00e8ncies: la minorit\u00e0ria, i l\u2019altra, al carrer, la controlada pel PP. Una mica trist, per\u00f2 d\u2019altra banda feia il\u00b7lusi\u00f3 el fet d\u2019haver participat a Val\u00e8ncia en aquests actes.<\/strong>
\n\u2014Heu celebrat les noces d\u2019or amb el cinema. Esteu content amb la traject\u00f2ria?
\n\u2014S\u00ed. Amb algunes pel\u00b7l\u00edcules, estic realment satisfet dels resultats comercials, i amb altres, dels art\u00edstics.<\/strong>
\n\u2014Veurem m\u00e9s films produ\u00efts per la vostra productora?
\n\u2014Tothom diu que jo no estic jubilat, que tornar\u00e9 a fer cinema, per\u00f2 dic que estic \u201cen el dic sec\u201d. Em trobo b\u00e9 f\u00edsicament i intel\u00b7lectualment, per\u00f2 se m\u2019ha acabat la paci\u00e8ncia.<\/strong>
\n\u2014Per qu\u00e8?
\n\u2014Perqu\u00e8 estic tip d\u2019aguantar noves juntes de subvencions i nous compradors de drets televisius. Considero que l\u2019aut\u00e8ntic productor \u00e9s el que compra drets de televisi\u00f3, perqu\u00e8 decideix qu\u00e8 es fa i qu\u00e8 no.<\/strong><\/p>\n
\n<\/a>
\n\u2014D\u2019aix\u00f2, si us sembla en parlarem despr\u00e9s. Anem a pams. A quina edat vau comen\u00e7ar a treballar en el cinema?
\n\u2014Vaig debutar-hi amb disset anys, en El beso de Judas (Rafael Gil, 1953). Estudiava dret i professorat mercantil a Madrid i necessitava guanyar diners per enviar-los a la fam\u00edlia. Com que el meu oncle era en Vicente Escriv\u00e0, que tenia una productora que es deia Aspa PC, vaig entrar en aquest film de meritori: portava caf\u00e8s i feia de \u201ctra\u00efdor\u201d, \u201ctrae un caf\u00e9, trae un refresco\u201d.<\/strong>
\n\u2014Us interessava el cinema?
\n\u2014Al principi no tenia cap vocaci\u00f3. M\u2019hi vaig ficar perqu\u00e8 necessitava una font d\u2019ingressos, per\u00f2 despr\u00e9s vaig agafarli el gust i un gran amor.<\/strong>
\n\u2014I per qu\u00e8 us decant\u00e0reu cap a la producci\u00f3 i no, posem com exemple, cap a la direcci\u00f3?
\n\u2014Perqu\u00e8 l\u2019ofici de direcci\u00f3 em sembla molt frustrant. En canvi, m\u2019hauria agradat treballar en fotografia o so, per\u00f2 no em sentia preparat. I pel que estava estudiant, trobava que em podia servir, per q\u00fcestions de drets d\u2019autor i tot aix\u00f2. Vaig anar pujant l\u2019obligatori escalaf\u00f3 del Sindicat Vertical \u2013quinze t\u00edtols\u2013 abans no em donessin el t\u00edtol de cap de producci\u00f3.<\/strong>
\n\u2014A Madrid ja produ\u00efeu pel vostre compte?
\n\u2014S\u00ed, vaig fer Se vive una vez (Arturo Gonz\u00e1lez, 1963), Juguetes rotos ( Manuel Summers, 1966) i La Araucana (Juli Coll, 1970), per\u00f2 com que els resultats econ\u00f2mics no van anar prou b\u00e9, ho vaig anar alternant amb tasques de direcci\u00f3 de producci\u00f3 per a altres productores.<\/strong>
\n\u2014\u00c9s d\u2019aquesta \u00e8poca quan neix la llegenda de \u201cl\u2019Innominable\u201d? En la professi\u00f3 deien que pronunciar el vostre nom portava malastrugan\u00e7a
\n\u2014Tot ve del rodatge d\u2019El bo, el lleig i el dolent (Sergio Leone, 1967), on s\u2019-havia de fer esclatar un pont i es va fer abans que les c\u00e0meres estiguessin preparades per filmar. Aix\u00f2 va comportar que s\u2019hagu\u00e9s de reconstruir i el conseg\u00fcent retard de dos mesos. Em van culpar a mi, per\u00f2 aquell dia jo no era al rodatge. Des de llavors, se m\u2019ha clavat l\u2019etiqueta de portar mala sort\u2026<\/strong>
\n\u2014Per\u00f2 alg\u00fa la va fer c\u00f3rrer.
\n\u2014B\u00e9, aix\u00f2 \u00e9s perqu\u00e8 f\u00e8iem molta broma amb el Manuel Summers, que era molt divertit i ho va preparar, perqu\u00e8 jo li deia que era \u201cun se\u00f1orito andaluz\u201d, tot fent conya.<\/strong>
\n\u2014Es diu que hi havia gent a Madrid que quan sentia el vostre nom fins i tot s\u2019aixecava de la taula i se n\u2019anava\u2026
\n\u2014Aix\u00f2 \u00e9s absolutament fals. Eren bromes del productor catal\u00e0 Pep\u00f3n Coromina, un personatge que li agradava ser molt brillant i que quan tornava de Madrid escampava aquest tipus de rumors. La gent que creu en aquestes coses \u2013que jo pugui portar mala sort\u2013 \u00e9s com la gent que llegeix l\u2019hor\u00f2scop o les beates que van a missa: \u00e9s ingenu\u00eftat. S\u00f3n forces ocultes en qu\u00e8 jo no crec.<\/strong>
\n\u2014Posteriorment us trasllad\u00e0reu a Barcelona.
\n\u2014S\u00ed. Aqu\u00ed la primera va ser Cabezas cortadas (Glauber Rocha, 1969), per\u00f2 la que vaig produir personalment fou La rebeli\u00f3n de los muertos (Le\u00f3n Klimovsky, 1972), de l\u2019\u00e8poca de Profilmes, d\u2019on vaig ser accionista i productor.<\/strong>
\n\u2014Vau treballar amb el tamb\u00e9 valenci\u00e0 Ricardo Mu\u00f1oz Suay, que semblava que tenia el do de la ubiq\u00fcitat.
\n\u2014S\u00ed, ell era llavors cap de relacions p\u00fabliques del grup MPI (Motion Pictures International). Com que es portava el g\u00e8nere de terror, va tenir \u201cla idea de crear una empresa a l\u2019estil de la Hammer anglesa\u201d. Va ser quan vaig buscar els directors \u2013Le\u00f3n Klimovsky, Miquel Iglesias, etc.\u2013 i l\u2019actor Paul Naschy, que el vam tenir molts anys en exclusiva.<\/strong>
\n\u2014Quants espectadors necessit\u00e0veu per cobrir costos amb aquests tipus de pel\u00b7l\u00edcules?
\n\u2014Ni un. Perqu\u00e8 s\u2019amortitzaven amb les vendes a l\u2019estranger: ja estaven venudes als Estats Units, Alemanya, el Jap\u00f3 i l\u2019\u00c0frica del Sud, i a m\u00e9s es venien molt b\u00e9. \u00c9s per aix\u00f2 que es rodaven en angl\u00e8s: els actors s\u2019aprenien m\u00e9s o menys els di\u00e0legs, tot i que el parlaven bastant malament. Imagina\u2019t el Paul Naschy, que no en sabia gaire, d\u2019angl\u00e8s\u2026 Era la manera de poder doblar despr\u00e9s, i que no es not\u00e9s tant que eren films estrangers.<\/strong>
\n\u2014D\u2019aquesta s\u00e8rie, quina va tenir m\u00e9s \u00e8xit?
\n\u2014Exorcismo (Joan Bosch, 1975), amb Paul Naschy. Tenia l\u2019avantatge que era la mateixa \u00e8poca que El exorcista ( William Friedkin, 1973), i quan l\u2019anaves a vendre es pensaven que era la mateixa pel\u00b7l\u00edcula.<\/strong>
\n\u2014Per\u00f2 a la vegada f\u00e8ieu un altre tipus de cinema. Fa poc ha sortit en DVD La nova can\u00e7\u00f3 (1976) i Canet Rock (1977), de Francesc Bellmunt, dos documentals que parlen per si sols d\u2019aquesta \u00e8poca.
\n\u2014S\u00ed, vam produir pel\u00b7l\u00edcules de caire molt divers: des de Perros callejeros (Eloy de la Iglesia, 1976); els documentals que tu comentes, juntament amb La vieja memoria (Jaime Camino, 1978) o Son\u00e1mbulos (Manuel Guti\u00e9rrez Arag\u00f3n, 1978), que va guanyar la Concha de Plata al Festival de Sant Sebasti\u00e0.<\/strong>
\n\u2014Vau donar la primera oportunitat a una s\u00e8rie de directors que despr\u00e9s han fet carrera: Francesc Bellmunt, Ventura Pons, Jordi Cadena, etc. A l\u2019hora de contractar-los, en qu\u00e8 us bas\u00e0veu?
\n\u2014En la intu\u00efci\u00f3. Veia que tenien talent, una certa frescor, i confiava en ells. Per exemple, en Bellmunt el vaig veure en la seua intervenci\u00f3 a Pastel de sangre, una pel\u00b7l\u00edcula d\u2019esquetxs, i li vaig proposar de fer-ne una amb mi, d\u2019acci\u00f3, que va ser Robin Hood nunca muere (1974). Despr\u00e9s, quan va voler fer una obra m\u00e9s personal com La nova can\u00e7\u00f3, jo li vaig donar suport, igual que amb L\u2019orgia (Francesc Bellmunt, 1979), i vam continuar treballant junts en altres t\u00edtols.<\/strong><\/p>\n
\n<\/a>
\n\u2014I eren films parlats en catal\u00e0.
\n\u2014Perqu\u00e8 considerava que la gent les aniria a veure, entre altres raons perqu\u00e8 no entendria que, per exemple, L\u2019org ia o La quinta del porro (Francesc Bellmunt, 1980), es fessin d\u2019una altra manera. No puc suportar veure L\u2019\u00faltim emperador de Bernardo Bertolucci parlada en angl\u00e8s i, en canvi, La pasi\u00f3n de Cristo de Mel Gibson, s\u00ed, perqu\u00e8 els actors parlen en arameu i llat\u00ed; aquest \u00e9s un exemple de com s\u2019ha de fer el cinema. En els westerns americans els mexicans parlen en espanyol, no?<\/strong>
\n\u2014A banda de l\u2019\u00e8xit de L\u2019orgia , a Prozesa, que era la divisi\u00f3 cinematogr\u00e0fica del Grup Z, es van produir films com El diputado (Eloy de la Iglesia, 1979) o La muchacha de las bragas de oro (Vicente Aranda, 1980), que van aplegar uns 800.000 espectadors cada un. Aix\u00f2 \u00e9s quasi impensable avui dia.
\n\u2014S\u00ed, van ser grans \u00e8xits. Eren casos a\u00efllats en l\u2019\u00e8poca, no et pensis\u2026 \u00c9s com Torrente, el brazo tonto de la ley ( Santiago Segura, 1997) o altres fen\u00f2mens d\u2019avui dia. D\u2019aquell temps tamb\u00e9 vaig produir El Pico (Eloy de la Iglesia, 1982), una pel\u00b7l\u00edcula molt arriscada, que va ser la n\u00famero 1 en recaptaci\u00f3 d\u2019aquell any.<\/strong>
\n\u2014Despr\u00e9s de cofundar Lolafilms, on nom\u00e9s produ\u00edreu un sol film \u2013Asesinato en el Comit\u00e9 Central (Vicente Aranda, 1981)\u2013, comen\u00e7\u00e0reu l\u2019etapa amb \u00d3palo Films. Quins films en destacar\u00edeu?
\n\u2014Vaig endegar una coproducci\u00f3 amb Cuba que es diu Latino Bar (Paul Leduc, 1991), un film sense di\u00e0legs. Aquestes obres poden arribar a veure la llum si es fan amb uns certs criteris d\u2019amortitzaci\u00f3 i es busquen mitjans perqu\u00e8 puguin defensar-se, com per exemple l\u2019assist\u00e8ncia a festivals, en aquest cas, per exemple, en el de Cinema Independent de Sundance dels Estats Units o el de Berl\u00edn. Finalment es va recuperar el capital, sempre tenint molt en compte la minorit\u00e0ria comercialitat que tenia.<\/strong>
\n\u2014La producci\u00f3 als anys setanta i vuitanta era molt m\u00e9s arriscada que la d\u2019ara?
\n\u2014Avui dia, abans de comen\u00e7ar un film, ja se sap el que es guanyar\u00e0. El concepte de productor, tal com jo l\u2019entenc, era fer una pel\u00b7l\u00edcula amb risc, com quan vaig fer les primeres pel\u00b7l\u00edcules en catal\u00e0, sense cap subvenci\u00f3.<\/strong>
\n\u2014Enyoreu la figura del productor de la vella escola?
\n\u2014Era una manera de treballar diferent: Benito Perojo, Ces\u00e1reo Gonz\u00e1lez i, darrerament,
\nQuerejeta, Megino, Andr\u00e9s Vicente G\u00f3mez, tenien un altre tarann\u00e0. Se la jugaven i el seu frac\u00e0s o \u00e8xit era nom\u00e9s seu: ara no, qui decideix \u00e9s el senyor de la tele.<\/strong>
\n\u2014\u00c9s el cas de documentals de risc com Mones com la Becky (Joaquim Jord\u00e0, 1999)?
\n\u2014Exacte. Si no hagu\u00e9s comptat amb una prebenda televisiva i un ajut del Ministeri, Mones com la Becky no s\u2019hauria pogut fer.<\/strong>
\n\u2014He sentit a dir que com a productor no n\u2019heu perdut mai, de diners.
\n\u2014\u00c9s que no n\u2019he tingut mai, per aix\u00f2 no en podia perdre. El que he fet ha estat fundar societats i aconseguir accionistes i financers. Ara, si et refereixes al resultat econ\u00f2mic que han donat, efectivament, no n\u2019he perdut: de les pel\u00b7l\u00edcules que jo he produ\u00eft i que considero que les he parit, les que no s\u2019ha recuperat tota la inversi\u00f3 es poden comptar amb
\nels dits d\u2019una m\u00e0.<\/strong>
\n\u2014Qu\u00e8 ha quedat del vostre pas com a assessor d\u2019assumptes cinematogr\u00e0fics de la Generalitat de Catalunya?
\n\u2014Nom\u00e9s els telefilms, i malauradament ha canviat el concepte que volia aconseguir. Havia de ser un producte per cobrir \u201ctemps morts\u201d i despeses de manteniment de les productores de llargmetratges. Ara, en la major part dels casos, s\u00f3n el principal motor de producci\u00f3 i s\u2019han convertit en services que ajuden a produir telefilms de producci\u00f3 estrangera sense cap catalanitat.<\/strong>
\n\u2014Quin paper representen ara les televisions en la decisi\u00f3 dels projectes cinematogr\u00e0fics i quin paper feien abans?
\n\u2014Abans anaves a les televisions i si t\u2019havia sortit un bon producte, te\u2019l compraven. Ara no, \u00e9s diferent: si no l\u2019has venut abans de comen\u00e7ar-lo, ja no te\u2019l compren o ho fan a preus rid\u00edculs.<\/strong>
\n\u2014Llavors, el productor d\u2019avui, qu\u00e8 fa?
\n\u2014Ara, el productor no decideix, nom\u00e9s fa un treball de gestor de prebendes i subvencions. El productor \u00e9s un simple senyor que proposa coses i s\u00f3n les televisions les que trien els projectes que tiraran endavant i els que no. Pensa que el 60% aproximadament del cost d\u2019una pel\u00b7l\u00edcula prov\u00e9 de la televisi\u00f3; si no hi pots comptar, no pots tirar endavant el projecte.<\/strong><\/p>\n
\n