Ferran Mascarell parla a Sant Cugat

La societat cultural “Amics de Pedra i Sang”, de Sant Cugat, va invitar al Conseller de Cultura a intervindre en la “tertúlia amb amics” del passat divendres. Ferran Mascarell en la seua intervenció i després en  les respostes als assistents va deixar clar, entre d’altres coses, la seva opinió personal respecte al moment actual, entre les que podem destacar les següents:

1. Moviments dels indignats. El joves estan desconcertats i “no troben el seu lloc” en el moment actual. Han nascut en l’època del benestar econòmic i ara els diuen que han de disminuir en la seua qualitat de vida. Estan aturats, en un gran percentatge, i han estudiat una especialitat que malauradament no poden exercir. Tenim unes escoles entre les millors d’Europa d’arquitectura i de cinema (l’ESCAC de Terrassa) en les que fabriquem un nombre desproporcionat de titulats amb les possibilitats de llocs de treball. La immigració, amb la sangria de talents, és una gran amenaça.

2. Creativitat com a identitat. En el pitjors moments de la nostra història, després de la desfeta de Felip V, Catalunya sense primeres matèries ni poder polític es va salvar per la inventiva cultural e industrial. En aquests moments la creativitat i la societat civil es tornarà a salvar. Va intercal·lar una frase afortunada, segons la meua opinió, perquè adquiríssim: “la vanitat de les petites coses”.

3. El perill de la contaminació cultural ja l’hem patit i l’hem superat, alternant dues o tres cultures. Curiosament en el segle XVII ja s’alternava el català amb el francès i el castellà. La lectura i l’edició de les tres llengües era un fet normal. El conseller és optimista amb el futur multicultural de Catalunya.

4. Catalunya no és només Barcelona. L’ajuntament de Barcelona té, més o menys 90 quilòmetres quadrats i amb tota l’àrea metropolitana inclosa no supera els 600 quilòmetres (més o menys els que abarca  l’ajuntament de Madrid). El nostre futur està en la Catalunya de les Ciutats.

5. Va aclarir que era home d’esquerres, però que va acceptar el càrrec, com a “independent”, perquè pensava que podia fer una tasca important, malgrat el modest pressupost assignat a Cultura.

6. El descrèdit dels polítics. Va defensar els polítics que agafen els càrrecs per fer país i aconseguir millores socials, que existeixen i n’hi ha prou. Va confessar que els anys que va dedicar, com un parèntesi, al treball en l’empresa privada se sentia més còmode, perquè amb els càrrecs públics adquireixes més responsabilitat que a vegades desemboca en una certa angoixa.

Print Friendly, PDF & Email

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

*