Entrevista a Pérez Giner

Entrevista de l’Anna Pérez, estudiant de periodisme.

Setanta-sis anys però una jubilació incerta: el valencià Pérez Giner ha estat nomenat membre d’honor de l’Acadèmia del Cinema Català en els darrers premis Gaudí.

Pregunta. Quina pel·lícula està més orgullós d’haver produït?
Resposta. Latino Bar. És cinema pur, sense esclavitud de la literatura o la música i sense diàlegs. Per a mi, la pel·lícula perfecta, la que pertany al “setè art”, és la que pots veure i entendre perfectament sense diàlegs.

P. Un petit vici confessable.
R. El cafè.

P. Té algun ídol?
R. No.

P. El futur del cinema espanyol pinta…
R. Pinta malament com el futur de tot el cinema.

P. Té o ha tingut un millor amic?
R. No, tinc molts amics.

P. Ha demanat mai un autògraf?
R. Jo? Mai, a ningú.

P. Li han demanat a vostè?
R. Sí, moltes vegades perquè em confonien amb Antonio Ferrándiz. I en vaig signar molts.

P. Catalunya independent o dins d’Espanya?
R. Dins d’Espanya.

P. Quina és la última pel·lícula que ha vist?
R. El Cisne Negro.

P. Truita de patates o pernil ibèric?
R. Les dues coses.

P. Com acabaran les revolucions al nord d’Àfrica?
R. Amb dictadors o democràcia camuflada.

P. Quina creu que és la millor virtut que pot tenir un productor?
R. Aconseguir fer la pel·lícula que s’havia proposat.

P. Creu en Déu?
R. La meva intel·ligència és massa limitada per saber els orígens de la vida.

P. Guarda l’entrada d’alguna pel·lícula o obra?
R. No.

P. Creu en Obama?
R. No, està lluitant contra el poder econòmic i no triomfarà.

P. Recorda el que somia?
R. A vegades sí, a vegades no.

P. Penélope Cruz o Nicole Kidman?
R. Penélope, és més interessant. Kidman és més clàssica.

P. Per què producció i no direcció?
R. La direcció em sembla un treball de masoquistes; estan supeditats al pressupost i a la tècnica.

P. I el productor no està supeditat al pressupost?
R. No, el productor pot acoblar el projecte al pressupost que vol.

P. València, Madrid o Catalunya?
R. Cadascuna té avantatges i desavantatges; jo em trobo a gust a Barcelona.

P. Què és el primer que fa quan es lleva?
R. Pensar que estic viu.

P. Gaudeix o pateix mirant el futbol?
R. M’ho passo bé veient la gent patir quan perd el seu equip.

P. Quantes pel·lícules deu haver vist?
R. Calcula unes 50 per any… Unes 3.500

P. De quina part del seu cos està més orgullós?
R. De cap. Sempre he pensat que tinc un cos horrible.

P. Quina part és menys horrible?
R. Possiblement les mans.

P. Plora a les pel·lícules?
R. Alguna vegada.

P. Una assignatura que odiés.
R. Els idiomes, tots. Era negat.

P. El cinema en 3D: revolució o moda passatgera?
R. Revolució, ve per quedar-se. Fins que un altre sistema la substitueixi, és clar.

P. Ha treballat per passar a la posteritat?
R. No, no m’interessa gens.

P. Utilitza el Facebook?
R. Sí.

P. Què en pensa, dels crítics?
R. Hi ha crítics bons, i hi ha crítics que són directors o guionistes frustrats, i aquests són els pitjors.

P. Què recorda de la seva col·laboració amb Clint Eastwood?
R. El vaig tractar molt poc; era més bon actor que Van Cliff però pitjor que Wallach.

P. Es considera un revolucionari?
R. No.

P. Una mirada impossible d’oblidar.
R. La de la meva dona quan va donar a llum per primera vegada.

P. Què trobava més a faltar durant la “mili”?
R. La llibertat, que no podies decidir res.

P. Té gràcia explicant acudits?
R. No.

P. Expliquin algun de molt curt.
R. “¿Cómo te llamas niña?” “María Eugenia como mi tío Eusebio”.

P. Si pogués tirar enrere, tornaria a ser productor?
R. Seria periodista.

P. Digui la primera paraula que li vingui al cap.
R. Amor.

Print Friendly, PDF & Email

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

*